L'aparell locomotor

TANCAM EL PROJECTE

Avui ens hem reunit al taller per iniciar una xarxa de relacions del nostre projecte, per poder ordenar tots els continguts apresos durant el curs. La sessió se'ns ha quedat curta. Una sessió que ha estat conduïda per n'Albert, mestre de l'escola i company nostre que ha provocat una cosa molt guapa, una sessió del projecte que cap de noltros oblidarem ja que la cosa ha esdevingut una explosió d'emocions, sensacions i sentiments, i no només una pluja de coses apreses que era el que jo esperava, si no emocions compartides que ens han fet plorar a gairebé tots i que hem acabat com mostra la fotografia.

  M'hagués agradat sentir més coses (alguns no s'atrevien a parlar), seguir xerrant de com vos sentíeu respecte al nostre projecte però era hora d'anar al pati. Per això he trobat adient deixar un espai per seguir escrivint si voleu deixar comentaris en aquesta entrada del bloc. M'encantarà llegir-vos.

El meu el faig aquí:
Les paraules que he sentit avui de tots voltros de cap a mi i cap a la resta del grup les duré sempre al meu cor. 

ENGLISH TIME

This week the students have worked on norms to respect the nature when we go on excursions. 

They made sentences with  MUST & MUSTN'T and sticked photos that represent these norms.

L'hort

Com bé sabeu fa unes setmanes algú ens va fer malbé l'hort. No havia publicat encara la feina que havíem fet sobre l'hort abans del "desastre". Durant el segon trimestre vàrem estar estudiant quines hortalisses ens convenia plantar per veure-les créixer i poder consumir-les abans d'acabar l'escola.

Amb els companys de 4tB i na Sonia, vàrem anar a arreglar l'hort per tenir-lo preparat per plantar.

L'hort de Marga Morro


Al cap d'unes setmanes d'haver plantat, un dia en tornar del cap de setmana ens vàrem trobar un hort que no semblava el nostre. Ens l'havien destrossat i estavem tristos i enfadats amb qui ho havia fet. Ens havien arrabassat totes les plantes i no ens havien deixat veure com creixerien.

MÉS FOTOS

A l'aula va sorgir una conversa de què podíem fer sentir-nos millor. Varen sortir moltes coses, però la més accessible en aquell moment va ser demanar ajuda al pare de na Yolanda, que és periodista, perquè ens ajudés a publicar un article al diari. Li vàrem escriure una carta i ell ens va respondre tot d'una:

Al dia següent una periodista va publicar una petita notícia al diari de Mallorca. La varem analitzar perquè hi vàrem trobar coses que no eren del tot així com nosaltres les havíem dit. Ens va servir per reflexionar sobre els mitjans de comunicació, que no tot el que diuen a les notícies és del tot cert.

De totes formes, com que hi ha un refrany que diu "No hay mal que por bien no venga" o "al mal tiempo buena cara", vaig decidir que ens menjaríem les lletugues que ja no podíem tornar a plantar, així que amb un parell de tomàtigues i pipes vàrem el·laborar unes amanides ben sabroses amb concurs de MasterChef i tot.

MÉS FOTOS DE L'AMANIDA